Els plaguicides, els herbicides i les abelles

Un estudi de Greenpeace demostra com els insecticides amb clorpirifos i tiacloprid, utilitzats contra el cuc Capnodis tenebrionis; el acaricida i fungicida buscalida, utilitzat contra els àcars i els fongs dels fruiters de fulla caduca; i els plaguicides i els herbicides, estan acabant amb les abelles, que són absolutament imprescindibles pel manteniment de la pol·linització i de la cadena alimentària.
Segons Greenpeace, el 67% del pol·len collit per les abelles està contaminat, sent Espanya un dels llocs amb més contaminació dels estudiats fins ara.
Les mostres demostren que el nostre país és on s’utilitza més la clotianidina, el tiametoxam i el imidacloprid els tres plaguicides més tòxics, tot i que estan prohibits des del 2013 per la Comunitat Europea.
Per altra banda, els herbicides comercialitzats per les companyes Bayern, Syngenta y Basf, son els que més mal fan a les abelles. Curiosament la companya Bayern ha emès un informe que assegura que els seus herbicides no els hi fan cap mal, quan Greenpeace ha demostrat que si.

El Glifosat, entre veritats i mentides

Fa uns dies i després de llegir l’article de J.M Mulet a Naukas, ens assabentem que els ciutadans de Monte Maíz, a la província de Còrdova a l’Argentina, pateixen entre tres i cinc vegades més càncer i malformacions que a la resta d’Argentina. Després d’informar-nos a través d’algunes pàgines de la mateixa població i mitjans de la comarca, veiem que el Glifosat podria ser, gairebé amb total seguretat, l’agent causant de l’alt índex de tumors i malformacions en fetus, sigui en solitari o en combinació amb pesticides. Els estudis realitzats per un grup d’investigadors es van anticipar només uns dies al dictamen de l’OMS, que declarava al Glifosat com a probable agent cancerigen.
Curiosament el Glifosat és un dels herbicides més innocus del mercat, ja que desapareix abans de recol·lectar el blat de moro o la soia, la qual cosa ens deixa un dubte, que un blog del mateix Monte Maíz dissipa. Com és habitual, el culpable no és el gos sinó l’amo. El Glifosat ruixat a una distància prudencial i amb el vent a favor no és nociu, però segons sembla a Monte Maíz el Glifosat s’emmagatzemava sense cap control a l’interior de la població, i es ruixava a pocs metres de les edificacions, fins i tot amb avioneta. Dit això ens preguntem si a Espanya succeeix el mateix. Sabem que al centre d’algunes poblacions rurals, fins i tot ciutats, podem trobar graneries i magatzems de productes químics. Jo mateix he entrat en una de les primeres i he pogut comprar un potent i perillós plaguicida.
Però aquest article no va dirigit sobre els efectes cancerígens de l’herbicida sinó del que fa a les abelles recol·lectores.

El Doctor en Ciències Biològiques Walter Farina, investigador independent del CONICET, i la llicenciada en biologia Lucila Herbert, van aconseguir vincular el desconcert de les abelles que recol·lecten nèctar de plantes, amb l’herbicida Glifosat.
Els enllaço l’article de la Universitat de Buenos Aires.
També la carta que 60 organitzacions, tant sindicals com a ecologistes, envien a la ministra d’agricultura i al ministre de sanitat. Una de les coses que més crida l’atenció és la quantitat d’organitzacions d’apicultors que la signen.

Ara bé, una de les queixes més recurrents és per ser cancerigen, quan curiosament és el que menys, amb diferència si ho comparem amb els herbicides que s’utilitzen en les plantacions ecològiques, com el SPINOSAD, permès als cultius ecològics i molt més nociu per a les abelles. Dit això ens hem de preguntar si després d’aquesta campanya contra el Glifosat s’amaga alguna cosa. Recordem que Monsanto ha perdut la seva patent, de manera que actualment és un dels herbicides més assequibles i que qualsevol laboratori pot fabricar.