Preservació del Medi-ambient Urbà

Imatge de Nara Figueiredo

Tradicionalment el moviment ecologista ha concentrat els seus esforços en la preservació dels espais naturals, entenent-los com a espais en els quals l’impacte de l’home ha estat mínim. De totes maneres, la progressiva concentració de la població en espais urbans, i l’impacte de les ciutats i el seu disseny, tant en la salut dels seus habitants (de totes les espècies) com en els ecosistemes que les envolten, ha obligat en els últims anys a concentrar més esforços de preservació en els espais urbans. De fet, la dicotomia “espai urbà – naturalesa” va a poc a poc caient en desús, acceptant la necessitat de permeabilitzar les ciutats a fi que els espais naturals s’integrin en l’urbanisme. Això no obstant, campanyes com la promoguda per SEO Birdlife sota el nom “Ocells de Barri”, en la qual crida l’atenció sobre la progressiva desaparició d’espècies en altre temps tan comunes a les nostres ciutats, com el pardal o el falciot, fan evident que aquest procés no avança al ritme requerit.
Urgeix la re-definició de les ciutats còmodament atrinxerades després del seu parapet de “sostenibilitat”, definida simplement com a eslògan electoral i coartada pel seu “inevitable” progressiu creixement. Per a això és necessari tant una major conscienciació ciutadana com la implementació de normatives municipals que tinguin la preservació del medi ambient com un dels eixos principals d’aquestes. No és necessari inventar res. La literatura sobre com fer-ho existeix des de fa temps i es compendia en els manuals d’aplicació del “Local action for Diversity” aprovats després del Conveni sobre Diversitat Biològica que es va presentar en el Cim de la Terra de Rio 1992 i que s’ha compendiat en BiodiverCITIES: A handbook for municipal Biodiversity Management for Local Governments

A efectes pràctics, algunes de les propostes polítiques municipals a desenvolupar són:

1) Incorporació del “capital natural” en els comptes municipals, juntament amb polítiques orientades a reduir la petjada ecològica i incentivar la conservació de la biodiversitat i l’economia verda.

2) Planificació de l’expansió urbanística entenent el sòl com a recurs bàsic a conservar i recuperar; al mateix temps que empènyer normatives exigint la utilització de solucions basades en la naturalesa en el procés d’urbanització (teulades verdes, jardins verticals, paviments verds, drenatge sostenible…)

3) Polítiques de conservació de la fauna autòctona mitjançant la programació d’obres de manteniment i construcció en períodes adequats per a no interferir en els cicles biològics, així com el desenvolupament de normatives de rehabilitació i construcció d’edificis respectuoses amb la biodiversitat.

4) Priorització de superfícies verdes diversificades, amb varietats autòctones i un maneig limitat i adaptat a les condicions climatològiques de cada localitat, amb l’objectiu de mantenir zones, no només verdes, sinó també plenes de vida.

5) Identificació d’espècies i espais de major interès de conservació, per part de tècnics locals als quals donar prioritat i elaboració de polítiques actives que permetin la seva recuperació.

6) Impulsar l’educació i participació ciutadana en el desenvolupament de tota política mediambiental, a fi de teixir una xarxa interessis i complicitats en l’àmbit local que faciliti l’èxit de les diferents polítiques implementades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *