ENERGIA I CREIXEMENT

Imatge de Burghard Mohren

El Síndic Major de Comptes de la Comunitat Valenciana, Vicent Cucarella Tormo, explica en un informe oficial que la transició energètica comportarà una disminució d’ús per habitant, que inevitablement reduirà el nivell de productivitat i per tant de consum al qual estem acostumats.
Per descomptat, val la pena llegir tot l’informe, però en l’àmbit del marc energètic i de les seves recomanacions, aconsellem la lectura de les pàgines 30 i 31, de les quals extraiem el següent resum:

“En l’actualitat hem de preparar-nos per a disminuir l’energia procedent dels combustibles fòssils ràpidament perquè és necessari per a atenuar el canvi climàtic i perquè aquests combustibles estan aconseguint el seu màxim ritme possible d’extracció. No obstant això, a diferència d’altres ocasions, amb la implantació d’un sistema alternatiu amb fonts d’energia renovable (amb menor taxa de retorn energètic) es pretén aconseguir al mateix temps que es redueixen les riques fonts energètiques anteriors. Això dificulta la implantació del nou sistema i a més condiciona el seu manteniment posterior i la seva reposició al final de la vida útil de cada element.
La conclusió de tot això és que la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic ens condueixen a una menor disponibilitat d’energia per habitant. Per tant, davant un escenari amb escassetat de recursos naturals i dificultats per a generar energia abundant, neta i barata, les economies veuran entorpit el seu creixement en termes de PIB, tenint en compte la relació directa existent entre el PIB mundial i el consum total d’energia. La falta de reacció a temps davant el repte plantejat pot desencadenar greus conseqüències socials, així com un notable trastorn de l’actual manera de vida occidental. Per tot això, l’actual transició energètica requereix ser acompanyada d’una transició social i sistèmica, d’una envergadura molt superior a les conegudes en altres ocasions, tal com adverteixen nombrosos i recents informes científics. Durant la transició ha de descartar-se l’objectiu de creixement econòmic i acostar-se cap a posicions compatibles amb l’estat estacionari en nivells menors als actuals, que respectin la capacitat de càrrega de la biosfera.”

Potser estem parlant d’un període de transició, necessari perquè irrompi una nova tecnologia capaç d’explotar correctament les energies netes. O potser el que hauríem de fer és anar pensant la manera de disminuir radicalment el nombre d’habitants, perquè ja no només és l’energia sinó també l’aigua i una llarga llista de matèries que consumim sense donar temps a que es puguin regenerar.
L’actual creixement poblacional, que per sort s’ha alentit, i segons les últimes estimacions és possible que en pocs decennis arribi a zero,
juntament a un augment de la qualitat de vida i, sobretot, de la capacitat de consum dels països asiàtics, no és suportable per a les actuals fonts d’energia, ni tan sols si acceleréssim al màxim la instal·lació de plantes d’energia renovable. Disminuir o frenar l’augment del consum, només és possible millorant radicalment l’aprofitament de l’energia, i això tampoc és factible, almenys a tan curt termini.
L’energia nuclear no és una opció, l’ésser humà no pot generar energia al preu d’enterrar en profundes mines, que gairebé mai asseguren un segellat a llarg termini, centenars de milers de tones de residus nuclears, amb una vida mitjana que oscil·la
dels 6.600 als 130.000 anys, depenent el tipus de residu generat. En qualsevol cas és inimaginable que unes poques generacions puguin hipotecar el futur de totes les que puguin arribar després de seu, i fins i tot el del mateix planeta. A més, l’energia nuclear és molt cara, tant que cap empresa vol construir noves plantes si no és amb els diners públics i a fons perdut, i encara menys fer-se càrrec del cost d’emmagatzemar i gestionar els residus durant milers d’anys. La solució podria trobar-se en centrals nuclears que funcionin amb els residus radioactius; no obstant això, les noves centrals nuclears trigarien molts anys a tenir un paper actiu en la generació d’energia. Els investigadors de la MIT ens van mostrar en el 2016 un no tan nou procediment, encara en estudi, per aprofitar tot el material nuclear, no només el 3%, que és el que ara mateix s’utilitza. El residu resultant, molt inferior en quantitat, només mantindria la seva activitat nociva durant 300 anys, una xifra igualment inassumible. Els científics russos de ROSATOM ja s’han avançat, segurament amb una tecnologia molt semblant però més funcional, construint una planta de reactor Brest-*OD-300 en el Siberian Chemical Combini; però més humils o assenyats, reconeixen que la càrrega de combustible començarà en el 2023 i es preveu que fins al 2026 no produirà energia per a ús comercial. Aquestes noves tecnologies encara estan en estudi, i tot que tinguessin èxit la nostra societat trigaria entre cinquanta i seixanta anys a construir les centrals per a produir una quantitat d’energia apreciable, però insuficient.

El senyor Vicent Cucarella, en poques paraules i molt encertadament, ens està exposant una realitat incontestable, ens hem de preparar per a decréixer econòmicament, principalment perquè el sistema que hem triat no ha tingut en compte el cost de reposició dels nostres productes, en primer lloc els energètics.
Significa això que viurem pitjor?
No si reordenem la nostra manera de consumir i de viure. No si aprenem a canviar els nostres hàbits de consum, sense necessitat de penalitzar-ho o d’eixamplar les diferències socials. No si aconseguim transformar l’estalvi de consum en riquesa, encara menys si no la monetaritzem. De fet les societats més consumistes ja estan experimentant un decreixement real, molt allunyat de l’anomenat PIB. La majoria dels seus individus ha perdut una part de la seva capacitat de consum, i les societats que no han sabut gestionar el repartiment de la riquesa, fins i tot en qualitat de vida.

 


 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *